Cerimònia, pregària, acte de fe, sobretot devoció. Què cal més per definir un culte religiós? Enric Sòria, poeta, escriptor i periodista, s’ha revelat feligrès d’una religió universal que té practicants fervorosos arreu, però pocs amb tanta saviesa i profunditat teològica, tal com demostra amb Et tornaré a veure, el seu llibre impressionant (dos volums, 1.255 pàgines, La Filmoteca Valenciana, 2026), de títol com una lletania a repetir després de gaudir de cadascun del miler de films comentats als seus Apunts sobre cinema 1910-1945, que ha utilitzat com a subtítol.. Seguir leyendo
Està vist que la brillant trajectòria literària del poeta, escriptor i periodista no ha estat incompatible amb la devoció cinematogràfica, que recull a ‘Apunts sobre cinema 1910-1945′
cartes boca amunt. Columna. Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado. Està vist que la brillant trajectòria literària del poeta, escriptor i periodista no ha estat incompatible amb la devoció cinematogràfica, que recull a ‘Apunts sobre cinema 1910-1945′. Gent al cinema. GoodLifeStudio (Getty Images). Cerimònia, pregària, acte de fe, sobretot devoció. Què cal més per definir un culte religiós? Enric Sòria, poeta, escriptor i periodista, s’ha revelat feligrès d’una religió universal que té practicants fervorosos arreu, però pocs amb tanta saviesa i profunditat teològica, tal com demostra amb Et tornaré a veure, el seu llibre impressionant (dos volums, 1.255 pàgines, La Filmoteca Valenciana, 2026), de títol com una lletania a repetir després de gaudir de cadascun del miler de films comentats als seus Apunts sobre cinema 1910-1945, que ha utilitzat com a subtítol.. La seva fe cinematogràfica ve de la infància. El dedica, in memoriam, al seu oncle, l’actor Vicente Parra (1931-1997). El concepte de cinefília no serveix per abastar la fervorosa afecció adquirida i compartida a la casa familiar. Està vist que la brillant trajectòria literària de Sòria no ha estat incompatible, sinó al contrari, amb la seva quotidiana devoció cinematogràfica, seguida per detallades anotacions sobre cadascuna de les pel·lícules, a la cerca de la vida perdurable en la memòria.. Al pròleg ens mostra com el cinema, a més de religió de vida, plaent i aliena a sacrificis i penitències, sectarismes i fanatismes, és un art “per a les masses desvagades” —industrial, òbviament—, mimètica “actualització a gran escala de la caverna de Plató”, a prop de l’“obra d’art total” a la qual tants artistes aspiren. Amb procediments d’imitació hiperbòlica, el relat cinematogràfic construeix “una suprarealitat més poderosa i més humana que la nostra”, tot i que ha “estat pensada, decidida i creada íntegrament per éssers humans, que ací, i no en el món real, són demiürgs omnipotents”. Difícilment les màquines de la IA podran superar la narració del “somni de vida: una vida a la mesura humana” que el cinema ens ofereix, perquè és ben dubtós que faci somniar qui no pot ni sap somniar.. El text inclou alguna instrucció d’ús. Els qui no puguin suportar els espòilers hauran d’ajornar-ne la lectura, ja que s’hi expliquen arguments i desenllaços. Es tracta de senzilles i eficaces ressenyes crítiques, tan útils a l’espectador com les que Sòria hauria pogut escriure per als grans diaris del país. Són estímul i eina per a la devoció cinematogràfica, cada cop més estesa gràcies a YouTube, Filmin o tantes altres plataformes. Faran servei també als estudiosos i estudiants de les arts audiovisuals, incloses les molt pertinents reflexions del pròleg. En passar “revista als millors somnis que ens hem concedit a nosaltres mateixos”, és ben clar l’homenatge a la humanitat i a l’època que l’ha vist néixer, la nostra. Qui el llegeixi voldrà tornar a veure-les si ja les ha vist i li sabrà greu de no poder llegir-ne més, sobretot del cinema del 1945 ençà.. Sobre la firma. Escribe en EL PAÍS columnas y análisis sobre política, especialmente internacional. Ha escrito, entre otros, ‘El año de la Revolución’ (Taurus), sobre las revueltas árabes, ‘La gran vergüenza. Ascenso y caída del mito de Jordi Pujol’ (Península) y un dietario pandémico y confinado con el título de ‘Les ciutats interiors’ (Galaxia Gutemberg).. Normas ›. Mis comentariosNormas. Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos. Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.. Más información. Arxivat A. Cinema. Enric Sòria. Literatura. Llibres. Pel·lícules. Vicente Parra. Crítica cinema. Comunicació. Audiovisuals. Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí
