Deia el gran Roger Chartier que la història té una tasca triple: convocar el passat, que ja no hi és; mostrar les competències de l’historiador, amo de les fonts; i convèncer el lector. Tota historiografia participa d’una determinada filosofia de la història i d’una manera d’entendre l’escriptura de la història. Seguir leyendo
‘Benvolgut president, estimat professor’, editat per Francisco Gracia Alonso, constitueix una gran aportació a la historiografia catalana contemporània
Deia el gran Roger Chartier que la història té una tasca triple: convocar el passat, que ja no hi és; mostrar les competències de l’historiador, amo de les fonts; i convèncer el lector. Tota historiografia participa d’una determinada filosofia de la història i d’una manera d’entendre l’escriptura de la història.Francisco Gracia Alonso fa anys que ens ofereix autèntiques lliçons d’historiografia. Tant si escriu l’arqueòleg com l’historiador, ho fa amb una virtut poc freqüent: la capacitat de contextualitzar allò que explica i d’inscriure-ho en una reflexió més àmplia sobre el passat i el present, l’autèntica utilitat de la història per a la vida. Bona mostra, per citar dos exemples, en són Esclaus a Empúries (Universitat de Barcelona, 2022) o Gobernar el caos. Una historia crítica del Ejército español (Desperta Ferro, 2024).Benvolgut president, estimat professor constitueix una gran aportació a la historiografia catalana contemporània i a la història cultural i política del país. L’intercanvi epistolar entre Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas durant la Guerra Civil i el llarg exili republicà, entre 1936 i 1974, permet resseguir afinitats i tensions, esperances i frustracions, estratègies polítiques i culturals del catalanisme després de la derrota del 1939, tant a l’exili exterior com a l’interior.Gràcies a un documentat estudi introductori, Gracia ofereix les claus perquè el lector entengui la complexitat d’aquell món polític fragmentat i les dificultats de preservar la legitimitat institucional de la Generalitat en absència d’estructures d’autogovern. L’edició transcendeix el simple exercici documental per convertir-se en una interpretació de gran interès sobre la supervivència del catalanisme durant unes dècades especialment adverses. Les cartes revelen una relació de confiança intel·lectual i política entre dos homes que compartien una mateixa preocupació pel futur de Catalunya. Bosch Gimpera, prestigiós arqueòleg i prehistoriador de projecció internacional, esdevé per a Tarradellas —com escriu sovint Bosch Gimpera— un interlocutor privilegiat. L’antic rector de la Universitat de Barcelona i conseller de Justícia de la Generalitat ofereix reflexions lúcides sobre les fractures del catalanisme a l’exili, les polèmiques entorn d’Òmnium Cultural, els Jocs Florals, les relacions amb sectors de l’Església catalana o les disputes personals i polítiques entre exiliats. Les cartes mostren fins a quin punt la política catalana del moment estava marcada per les rivalitats internes, però també per la voluntat compartida de mantenir viva una idea de país.Tanmateix, més enllà de l’interès polític, el llibre ofereix una valuosa lliçó d’humanitat. Figures que la memòria col·lectiva sovint ha convertit en símbols, en patriotes o traïdors, apareixen aquí en la seva dimensió més personal. Bosch Gimpera i Tarradellas lluiten contra l
