El 1975, l’activista i dissenyadora danesa Anne Lund va crear una imatge icònica, que segur que heu vist alguna vegada. Un sol taronja i somrient sobre un fons circular groc amb el lema “Nuclear? No, gràcies”. La imatge es va fer viral tal com es feien virals les coses als anys setanta i vuitanta: amb adhesius, samarretes, tasses i objectes de tota mena. Lund tenia només vint-i-un anys quan va dissenyar el logotip, que al cap de poc va encapçalar les lluites contra l’energia nuclear a tot el planeta. L’esperit d’una generació que es rebel·lava contra el sistema funciona com un mirall deformat d’Els fills, l’obra de la britànica Lucy Kirkwood que David Selvas dirigeix a La Villarroel. La funció és un èxit absolut, i va esgotar les entrades per a totes les funcions pocs dies després de l’estrena. I no és d’estranyar: està protagonitzada per Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau, tres intèrprets que ja omplen teatres per separat i que aquí conformen un trio imbatible.. Seguir leyendo
Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau brillen en aquest divertimento de Lucy Kirkwood a La Villarroel
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia
Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau brillen en aquest divertimento de Lucy Kirkwood a La Villarroel
El 1975, l’activista i dissenyadora danesa Anne Lund va crear una imatge icònica, que segur que heu vist alguna vegada. Un sol taronja i somrient sobre un fons circular groc amb el lema “Nuclear? No, gràcies”. La imatge es va fer viral tal com es feien virals les coses als anys setanta i vuitanta: amb adhesius, samarretes, tasses i objectes de tota mena. Lund tenia només vint-i-un anys quan va dissenyar el logotip, que al cap de poc va encapçalar les lluites contra l’energia nuclear a tot el planeta. L’esperit d’una generació que es rebel·lava contra el sistema funciona com un mirall deformat d’Els fills, l’obra de la britànica Lucy Kirkwood que David Selvas dirigeix a La Villarroel. La funció és un èxit absolut, i va esgotar les entrades per a totes les funcions pocs dies després de l’estrena. I no és d’estranyar: està protagonitzada per Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau, tres intèrprets que ja omplen teatres per separat i que aquí conformen un trio imbatible.
La parella formada per la Hazel i el Robin (Aránega i Boixaderas) viu apartada en una casa de camp a la costa anglesa, en una zona que fa poc ha patit una catàstrofe nuclear. El seu habitatge és força precari, tenen poques hores d’electricitat al dia i les dificultats per abastir-se els obliguen a fer una dieta molt frugal, basada principalment en amanides i galetetes salades. Tot comença amb l’aparició per sorpresa de la Rose (Vilarasau), una antiga companya de feina que no veien des de feia trenta anys. I és que tots tres són físics nuclears retirats, que viuen la tercera edat que acaben d’estrenar amb una barreja de resignació i bon humor. La inesperada visita de la Rose sacsejarà els fonaments de la parella, però aquí no tot es limita al marro. Tot i que una mica sí, la veritat. Les converses banals, les tasses de te i la posada al dia entre els tres antics companys de feina es combinen amb reflexions sobre el pas del temps, les maneres d’afrontar la vida i els perills de l’energia nuclear.
El trio protagonista està esplèndid, però qui s’emporta la funció és Mercè Aránega: és un gust veure en escena aquests tres asos del teatre català, que encarnen a la perfecció tres maneres d’afrontar la vida, i Aránega defensa amb molta humanitat el personatge aparentment més gris i anodí de l’obra. Els exercicis de ioga, el lavabo que no funciona i les aventures romàntiques del passat amaguen un tema de més importància: la Rose ha vingut per tornar a treballar a la central nuclear, i vol convèncer la Hazel i el Robin perquè facin el mateix. La seva missió és substituir la plantilla actual, formada per gent molt més jove que està començant a crear la seva família. La radiació és un mal menor per a tres jubilats que ja ho tenen tot fet en aquesta vida, i la Rose està reclutant persones de la seva edat, físics i enginyers retirats, per intentar reflotar la central. L’obra s’inspira en la història real de la gent gran de Fukushima, que després del desastre nuclear van decidir quedar-se a viure en un lloc amb una alta radiació, però en aquest cas la decisió de la Rose és totalment conscient i voluntària, com practicar un suïcidi a càmera lenta.
El més sorprenent de tot és que la funció és un divertimento, però conté alhora diverses capes de profunditat, i passa allò tan bonic que ens recorda per què continuem insistint en això del teatre: hi ha gent passant-s’ho bé tant a l’escenari com a la platea. Aránega, Boixaderas i Vilarasau tenen ofici a dojo, dominen com pocs el tempo de la comèdia i poden ser colèrics o dramàtics quan cal, sense esforç i amb un gran domini del joc teatral. “A tu t’agraden els teus fills?”. La maternitat, les expectatives i els diferents models de vida conviuen harmònicament en un muntatge divertit, que el públic aplaudeix a més no poder i que segur que genera moltes converses a casa. No us ho perdeu si passa prop de casa vostra.
Els fills
Text: Lucy Kirkwood. Traducció al català: Cristina Genebat. Direcció: David Selvas.
Intèrprets: Mercè Aránega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau.
La Villarroel. Barcelona. Fins al 29 de març.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Añadir usuarioContinuar leyendo aquí
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
Flecha
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Arxivat A
EL PAÍS
