Un festival com el Grec té tot el sentit del món quan ens regala propostes que serien impossibles de veure en altres circumstàncies. Ja sigui portar des de Berlín el caríssim Ophelia’s got talent de Florentina Holzinger, o produir un muntatge amb dotze intèrprets al diminut Heartbreak Hotel. En la seva breu història, Glengarry Glen Ross havia estat fins ara el més gran que havíem vist en aquesta sala. Ara s’acaba de redoblar l’aposta: a FACTORY (Somni d’una nit d’estiu) apareixen dotze intèrprets en escena. Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món d’Andy Warhol i The Factory, l’estudi que es va convertir en el símbol de tota una època. Els assistents de l’artista produïen serigrafies sense parar, Warhol capturava instantànies amb la seva Polaroid, Paul Morrissey filmava durant hores el bellíssim Joe Dallessandro i la Velvet Underground rondava per allà. La cosa, òbviament, va durar poc i no va trigar gens a idealitzar-se. Seguir leyendo
Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món de l’estudi The Factory. Tot i l’estranyesa de l’invent, la cosa funciona, i molt
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia
Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món de l’estudi The Factory. Tot i l’estranyesa de l’invent, la cosa funciona, i molt
Un festival com el Grec té tot el sentit del món quan ens regala propostes que serien impossibles de veure en altres circumstàncies. Ja sigui portar des de Berlín el caríssim Ophelia’s got talent de Florentina Holzinger, o produir un muntatge amb dotze intèrprets al diminut Heartbreak Hotel. En la seva breu història, Glengarry Glen Ross havia estat fins ara el més gran que havíem vist en aquesta sala. Ara s’acaba de redoblar l’aposta: a FACTORY (Somni d’una nit d’estiu) apareixen dotze intèrprets en escena. Àlex Rigola ajunta la comèdia estiuenca de William Shakespeare amb el món d’Andy Warhol i The Factory, l’estudi que es va convertir en el símbol de tota una època. Els assistents de l’artista produïen serigrafies sense parar, Warhol capturava instantànies amb la seva Polaroid, Paul Morrissey filmava durant hores el bellíssim Joe Dallessandro i la Velvet Underground rondava per allà. La cosa, òbviament, va durar poc i no va trigar gens a idealitzar-se.
Rigola ha tingut la feliç idea de situar el bosc d’El somni d’una nit d’estiu a la Factory, i convertir els quatre amants atenencs en personatges de la tercera edat. Els quatre estan esplèndids: Muntsa Alcañiz, Oriol Genís, Francesca Piñón i Toni Sevilla, en bata i sabatilles d’estar per casa, apareixen en aquest lloc lisèrgic poblat d’artistes, les fades del segle XX. La mirada al·lucinada d’Alcañiz o el somriure diabòlic de Piñón ja mereixen una visita al Heartbreak Hotel. Entre els habitants de la Factory, regna Lluís Villanueva com a Andy Warhol, líder espiritual,marieta dolenta i mag prestidigitador (amb guant blanc) d’una comunitat de poetes hedonistes. Elisabet Casanovas sedueix amb la seva mirada i el seu ukulele, en el doble paper de la model Edie Sedgwick i Flor de Pèsol, mentre que David Menéndez “Boye” performa de meravella el fotògraf, poeta i rock star Gerard Malanga i en Puck, el follet psicodèlic amb casc de bola de discoteca.
La Velvet Underground es retrata com un grup d’entranyables noiets ianquis que no vocalitzen, i hi destaquen Roger Julià i Jordi Rico, aquest últim fantàstic com a John Cale i hilarant en el paper de Píram convertit en ruc. Entre la banda, sap una mica de greu com de desaprofitats estan Nil Cardoner (Moe Tucker) i Jordi Oriol (Lou Reed), como si el director i adaptador no hagués sabut què fer amb aquests dos personatges. Tot i l’estranyesa de l’invent, la cosa funciona, i molt: quan els quatre amants filosofen sobre l’amor (traducció al català de Salvador Oliva) les seves frases tenen molt més pes. Àlex Rigola combina les millors troballes de la seva carrera (moltes gràcies per fer rimar “Alcañiz” amb “Genís”) en una proposta petita amb repartiment de gran producció. I tot això en una sala pintada de color plata i esquitxada de Coca-Coles, llaunes de sopa Campbell’s i caixes de detergent Brillo (espai escènic i vestuari de Patricia Albizu i Alejandra Lorenzo). Per les seves característiques excepcionals, aquest muntatge ni es prorrogarà ni girarà. O sigui que, si teniu entrades, us podeu considerar molt afortunats.
FACTORY (Somni d’una nit d’estiu)
Adaptació, direcció i il·luminació: Àlex Rigola.
Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Nil Cardoner, Elisabet Casanovas, Biel Duran, Oriol Genís, Roger Julià, David Menéndez “Boye”, Jordi Oriol, Francesca Piñón, Jordi Rico, Toni Sevilla i Lluís Villanueva.
Heartbreak Hotel. Barcelona.
Fins al 31 de juliol
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Arxivat A
EL PAÍS
