Skip to content
Crónica Actual
  martes 31 marzo 2026
  • Titulares
  • Ciencia
    • Tecnología
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Teatro
    • Arte
  • Televisión y Cine
  • Deportes
    • Fútbol
    • Motor
    • Baloncesto
  • Internacional
  • España
    • Madrid
    • Andalucía
    • Galicia
    • Comunidad de Valencia
    • Castilla La-Mancha
    • Castilla y León
    • Región de Murcia
    • Cataluña
  • Economía
  • Más
    • Gente
    • Sociedad
    • Opinión
Tendencias
31 de marzo de 2026Una Rosalía celestial hace levitar Madrid 31 de marzo de 2026Lunes Santo: la devoción está en los barrios 30 de marzo de 2026Diplomacia sí, guerra no 30 de marzo de 2026Hospitalizado en Alicante un bebé tras ser mordido por un perro en Abanilla (Murcia) 30 de marzo de 2026Devoción y recogimiento en el Via Crucis del Castillo de Ponferrada 30 de marzo de 2026Junqueras: «Fui a la cárcel por Cataluña, no para que Ada Colau sea diputada de ERC» 30 de marzo de 2026La movilidad juvenil amenaza el reinicio entre Londres y la UE 30 de marzo de 2026Natalia Verbeke deja sin palabras a Broncano: «Soy una atleta sexual, te lo puedo asegurar» 30 de marzo de 2026El petróleo supera los 114 dólares por barril y marca máximos de julio de 2022 30 de marzo de 2026España recupera la brújula antes del Mundial
Crónica Actual
Crónica Actual
  • Titulares
  • Ciencia
    • Tecnología
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Teatro
    • Arte
  • Televisión y Cine
  • Deportes
    • Fútbol
    • Motor
    • Baloncesto
  • Internacional
  • España
    • Madrid
    • Andalucía
    • Galicia
    • Comunidad de Valencia
    • Castilla La-Mancha
    • Castilla y León
    • Región de Murcia
    • Cataluña
  • Economía
  • Más
    • Gente
    • Sociedad
    • Opinión
Crónica Actual
  Cultura  L’’Atles lingüístic del domini català’: l’arxiu d’una cultura
CulturaLibros

L’’Atles lingüístic del domini català’: l’arxiu d’una cultura

30 de enero de 2026
FacebookX TwitterPinterestLinkedInTumblrRedditVKWhatsAppEmail

Hem sabut aquests dies una notícia d’aquelles que tant ens agraden als lingüistes: la publicació del novè i darrer volum de l’Atles lingüístic del domini català, una altra de les obres filològicament hercúlies que estem avesats a fer en aquest racó de món. Diria que si l’afegim a la gramàtica i el diccionari normatius, al dialectal Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll, als dos monuments etimològics de Coromines (el Diccionari i l’Onomasticon cataloniae) i a tota la feina de registre terminològic que desenvolupa el Termcat, disposem ara com ara d’una de les llengües més ben descrites del món.. Seguir leyendo

Más noticias

Fotos desgarradas para deconstruir el trauma pandémico de Mallorca

28 de marzo de 2026

Alfredo Sanzol: teatro de difuntos para dar fuerza a los vivos

11 de febrero de 2026

Crítica de clásica: sosez bien pautada y serena

20 de diciembre de 2025

Monteiro Freitas-Galván: un diálogo flamenco y desordenado entre Cabo Verde y España

16 de marzo de 2026

 

L’estàndard del català ha acabat allisant el paisatge en una comunió de formes de dir que sacrifica la genuïnitat per la uniformitat

  

Hem sabut aquests dies una notícia d’aquelles que tant ens agraden als lingüistes: la publicació del novè i darrer volum de l’Atles lingüístic del domini català, una altra de les obres filològicament hercúlies que estem avesats a fer en aquest racó de món. Diria que si l’afegim a la gramàtica i el diccionari normatius, al dialectal Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll, als dos monuments etimològics de Coromines (el Diccionari i l’Onomasticon cataloniae) i a tota la feina de registre terminològic que desenvolupa el Termcat, disposem ara com ara d’una de les llengües més ben descrites del món.. Más información. La maledicció de Joan Amades. Ja deia Joan Veny, director del projecte amb Lídia Pons, en una entrevista a Quadern, que l’Atles “és l’o­bra de la meva vida”. La proposta inicial ja es va plantejar el 1953 de la mà d’Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón, amb la idea d’inventariar geogràficament tot de maneres de dir que afectaven la vida quotidiana, des del nom de plantes i animals fins a parts del cos, estris de la casa o expressions per relacionar-se amb la divinitat. A banda dels nou volums de l’Atles (consultables en línia), el projecte ha inclòs l’elaboració d’un germà petit, el Petit atles del domini lingüístic, amb una selecció dels termes més interessants, una distribució geogràfica per colors i una explicació de l’etimologia de cada expressió.. Els termes, recollits d’informants directes a partir d’enquestes, es distribueixen damunt de mapes de gran format amb la transcripció fonètica. Busques patata i hi trobes, en funció del lloc i amb la variació fonètica pertinent, patata, pataca, patana, trufa, trumfa, trumfo, queradilla, credaïlla, queraïlla, queraguilla, creaïlla, creïlla, querilla, crilla i poma de terra. I si tenim curiositat per saber què diuen a cada banda, de la panerola trobem que a Prats de Lluçanès en diuen truja, que a Fraga és pastoreta i que a Sallent de Xàtiva és xinet. Amb tota la informació continguda a l’Atles, no seria cap disbarat tirar endavant el projecte d’un diccionari de sinònims dialectal, on cerquessis una paraula i tinguessis totes les altres.. Un cop has xalat buscant coses, la pensa se te’n va amb el lament de com s’està perdent —o s’ha perdut ja— tanta diversitat, no només perquè hem de compartir espai amb una llengua cinquanta vegades més gran, sinó també per com l’anomenat estàndard ha acabat allisant el paisatge en una comunió de formes de dir que sacrifica la genuïnitat en benefici de la uniformitat, i que no s’està de bandejar tot allò que no és entenedor, eficaç i funcional sota l’etiqueta de la carrincloneria o l’etnografia. I per bé que la tesi Sapir-Whorf (aquella que diu que una llengua comporta una manera de veure el món) no té cap contrastació empírica, no es pot obviar que la pèrdua de termes suposa per força una pèrdua de coneixement del món mateix. Un cas conegut és com, en el seu afany per classificar la realitat a base de taxonomies, els biòlegs de la colonització europea rebatejaven les plantes que “descobrien” en països remots per mitjà de noms en llatí, tot obviant la designació en la llengua local, que sovint incloïa el principi actiu de la planta.. Pensadors actuals han encunyat el terme memòria biocultural per expressar, justament, el vincle indestriable entre natura i cultura, que Occident s’ha entestat a separar tot i ser indissolubles (Víctor Toledo i Narciso Barrera-Bassols, La memoria biocultural, Icaria). No deu ser casualitat que allà on encara es conserva més diversitat natural i bio­lògica és també on hi ha més diversitat lingüística i també, per tant, més diversitat de coneixement, com si la implantació de la societat industrial (amb l’explotació de recursos, els desplaçaments de població i les dinàmiques unificades de consum i educació) fos indestria­ble de l’expansió de les llengües hegemòniques. O potser és que s’han fet hegemòniques perquè s’han servit d’aquests mecanismes. És ben bé així: com més cavalca el capitalisme desfermat i més s’homogeneïtza el paisatge, més fàcil és la uniformització de maneres de dir i més s’accelera l’esborrament de l’herència biocultural.. En aquest sentit, cal celebrar la compleció de l’Atles lingüístic del domini català no tant perquè pugui fer les delícies de quatre sonats que ens dediquem a això, sinó perquè s’erigeix en tot un arxiu cultural que ha de servir per preservar una comunitat de béns i de coneixement clarament en perill.

 

Francisco Martín, delegado del Gobierno en Madrid: “Las ultraderechas, PP y Vox, trabajan para los señoritos. Que nadie se engañe”
Muertos que importan para narrar un país
Leer también
Cultura

Una Rosalía celestial hace levitar Madrid

31 de marzo de 2026 13824
Andalucía

Lunes Santo: la devoción está en los barrios

31 de marzo de 2026 8340
Internacional

Diplomacia sí, guerra no

30 de marzo de 2026 4265
Comunidad de Valencia

Hospitalizado en Alicante un bebé tras ser mordido por un perro en Abanilla (Murcia)

30 de marzo de 2026 10771
Castilla y León

Devoción y recogimiento en el Via Crucis del Castillo de Ponferrada

30 de marzo de 2026 7297
Cataluña

Junqueras: «Fui a la cárcel por Cataluña, no para que Ada Colau sea diputada de ERC»

30 de marzo de 2026 492
Cargar más
Entradas Recientes

Una Rosalía celestial hace levitar Madrid

31 de marzo de 2026

Lunes Santo: la devoción está en los barrios

31 de marzo de 2026

Diplomacia sí, guerra no

30 de marzo de 2026

Hospitalizado en Alicante un bebé tras ser mordido por un perro en Abanilla (Murcia)

30 de marzo de 2026

Devoción y recogimiento en el Via Crucis del Castillo de Ponferrada

30 de marzo de 2026

Junqueras: «Fui a la cárcel por Cataluña, no para que Ada Colau sea diputada de ERC»

30 de marzo de 2026
    Crónica Actual
    En ‘Crónica Actual’, nos dedicamos a la búsqueda incansable de la verdad y la precisión en el periodismo. Con un equipo de reporteros experimentados y una red de corresponsales en todo el mundo, ofrecemos cobertura en tiempo real de los eventos más importantes. Nuestra misión es informar a nuestros lectores con reportajes detallados, análisis profundos y una narrativa que conecta los puntos en el complejo tapiz de la sociedad. Desde conflictos internacionales hasta avances científicos, pasando por las últimas tendencias culturales, ‘Crónica Actual’ es su fuente confiable de noticias que importan.
    CRONICAACTUAL.COM © 2025 | Todos los derechos reservados.
    • Contacto
    • Sobre Nosotros
    • Aviso Legal
    • Política de Cookies
    • Política de Privacidad