L’any 2004 Greenpeace va revolucionar una part del món editorial. A través de la campanya Libros amigos de los bosques, escriptores i escriptors tan coneguts i reconeguts com Isabel Allende, José Saramago, J. K. Rowling o Javier Moro van decidir exigir a les editorials, per contracte, que tots els seus llibres s’imprimissin amb paper d’origen sostenible. Això volia dir que el paper havia de procedir de boscos o plantacions gestionades amb criteris de sostenibilitat.. Seguir leyendo
Resposta a les queixes de vàries editorials catalanes davant l’obligatorietat del Departament de Cultura d’utilitzar i comunicar l’ús de paper certificat per optar a les ajudes públiques
L’any 2004 Greenpeace va revolucionar una part del món editorial. A través de la campanya Libros amigos de los bosques,escriptores i escriptors tan coneguts i reconeguts com Isabel Allende, José Saramago, J. K. Rowling o Javier Moro van decidir exigir a les editorials, per contracte, que tots els seus llibres s’imprimissin amb paper d’origen sostenible. Això volia dir que el paper havia de procedir de boscos o plantacions gestionades amb criteris de sostenibilitat.. Cinc anys abans, en una petita impremta de Barcelona anomenada El Tinter, una jove estudiant de ciències ambientals es va proposar calcular l’impacte ambiental de l’empresa. A la impremta van quedar impressionats, i van decidir posar fil a l’agulla i començar a experimentar l’aplicació de possibles mesures per minimitzar l’impacte ambiental de les publicacions en paper.. He recordat aquestes dues fites arran de les queixes de diverses editorials catalanes davant l’obligació del Departament de Cultura de fer servir i comunicar l’ús de paper certificat si es volen acollir a les convocatòries d’ajudes públiques per a la publicació de llibres.. D’ençà de la campanya de Greenpeace i de l’aposta d’El Tinter, han passat moltes coses, i Catalunya, ja sigui el sector o les institucions, sempre ha estat claríssimament al capdavant. L’any 2008 es va celebrar el primer Parlament de l’ecoedició a Barcelona, on es va decidir participar en un projecte LIFE+, del qual va sortir el Manual de la bona ecoedició i la bookDAPer, l’única calculadora del món que permet saber l’impacte ambiental d’una publicació. El 2011 es presentà Els secrets de l’ecoedició (Pol·len Edicions, 2011). Paral·lelament, l’editorial Comanegra impulsava el segell “Llibre local”, que entre altres coses garanteix que el llibre s’imprimeix al territori on es distribuirà. Fixeu-vos en una dada: imprimir a Eslovènia un llibre en català (és a dir, que es vendrà a Catalunya) duplica el seu impacte ambiental. I imprimir-lo a Taiwan, el multiplica per vuit. Si una editorial catalana que ara publica a Taiwan decideix traslladar la seva producció a Catalunya, amb només aquesta decisió ja compliria amb la demanda de les Nacions Unides de reduir les emissions en un 7,6% cada any durant vuit anys.. Seguim amb la cronologia. A partir del 2015, gairebé cada any s’ha celebrat l’Ecobooklab, una trobada per aprofundir en els criteris de l’ecoedició.Ara ja són setze, setze criteris que permeten aquesta minimització. El Centre Tecnològic LEITAT ha elaborat desenes d’informes, dels quals destaquen les Anàlisis de Cicle de Vida del llibre imprès en offset i en digital. I culmino aquest repàs temporal amb la creació, l’any 2022, de l’Institut de l’Ecoedició, una cooperativa de serveis amb més de 30 entitats associades (entre editorials i impremtes) que estudia, difon i verifica les pràctiques d’ecoedició a Catalunya. El 2024 se celebrà el darrer Parlament de l’ecoedició,en el qual, entre moltes altres coses, la Generalitat de Catalunya va reconèixer el segell “Llibre ecoeditat” que ara causa tants problemes com una proposta sòlida i útil perquè el sector editorial contribueixi a mitigar els efectes negatius del canvi climàtic.. A nivell institucional, l’Institut Català de l’Empresa Cultural (l’ICEC), que no oblidem que és una singularitat gairebé única de Catalunya, va impulsar l’any 2022 el PLA_C* Cultura pel Clima, un pla que és l’enveja d’altres administracions i que durant tres anys ha desenvolupat infinitat d’eines i ajudes perquè en el sector cultural calculem, minimitzem i comuniquem els nostres impactes ambientals. Una d’elles és una Guia d’ecoedició per a les editorials.. En el debat que han engegat algunes editorials els últims mesos hi ha una part administrativa, que té a veure amb les queixes per l’aplicació de la mesura amb caràcter retractiu, i espero que es resolgui satisfactòriament per a tothom. Però també una part més important, de fons, que és precisament conèixer l’impacte ambiental dels llibres i prendre mesures per minimitzar-lo i explicar-ho al públic lector.. I com minimitzar aquest impacte? Cal produir localment, és a dir, al territori on es distribueixen els llibres. Abans ja he exposat les dades de reducció que es poden assolir. En segon lloc, cal imprimir amb paper certificat, sigui FSC o PEFC. En l’Anàlisi de Cicle de Vida d’un llibre imprès en sistema offset, el paper suposa un 49,6% de l’impacte, i en el cas d’un llibre imprès en sistema digital, aquest percentatge arriba al 70%. Per això és imprescindible que les editorials i les impremtes treballem amb aquest tipus de paper. Per aquest motiu ha estat tan valenta l’aposta de l’ICEC per exigir aquest ús. Una immensa majoria de les impremtes catalanes treballen amb aquestes certificacions.. I, finalment, cal comunicar aquestes pràctiques. Al llibre En flames (Empúries), Naomi Klein ja deia que el sector cultural no és especialment rellevant en emissions de CO2, però pel prestigi i per l’impacte sociopolític que té, cal que esdevingui un actor principal en la difusió del seu impacte i en les mesures que pren per minimitzar-les. El llibre, en el nostre cas, esdevé un artefacte que compleix una doble funció: transmetre les idees que s’hi han imprès (contingut) i transmetre tot d’informació de cara a una “alfabetització” ambiental (continent).. Hi ha moltes maneres de fer bé una mateixa cosa, i a Catalunya hi ha editorials que responem de maneres diverses a la mateixa pregunta: com contribuir a la mitigació dels efectes negatius del canvi climàtic. Fins ara, aquestes diverses maneres ens han permès ser líders indiscutibles a nivell mundial en matèria d’ecoedició; val la pena mantenir-ho. Aquesta és la intenció de les mesures de l’ICEC, i com que han estat pactades i informades amb el sector, mereixen que hi donem suport.. Jordi Panyella Carbonell és editor a Pol·len edicions i membre de l’Institut del’ecoedicióde Catalunya. És coautor del llibre ‘Ecoedición. Hacia una ecologia editorial’ (Universidad Veracruzana, 2024).
